El web oficial de l'Ajuntament de Pollença

971 53 01 08

Inici >> Municipi >> Les Festes

Les Festes

Sant Antoni (17 de gener)

El més característic d’aquesta celebració són els foguerons i el pi de Sant Antoni. El vespre del dissabte del sant, el 16 de gener, té lloc el concurs de foguerons. Es tracta de munts de llenya amb figures al·legòriques al sant o a la tradició local, que són encesos entrada la nit.

La pujada al pi és el veritable plat fort de la diada. Antigament era costum tallar-lo d’una possessió diferent cada any i plantar-lo el dissabte de la festa a la plaça Vella. En l’actualitat, una multitud de pollencins va a cercar el pi després de la colcada -o beneïdes d’animals- el matí de Sant Antoni, sobre el migdia. L’indret elegit és, invariablement, la possessió de Ternelles. El pi, prèviament tallat i escorçat, és de grans dimensions, d’entre 20 i 24 metres d’alçària. Després de dinar, és estirat per voluntaris fins a la plaça Vella de la vila, on és ensabonat. Seguidament es planta al mateix indret i els joves es disputen l’honor de ser els primers en pujar fins a la ramera, on hi ha un gall i una bossa amb paperines.

Sant Sebastià (20 de gener)

És l’antic patró d’hivern de Pollença, tot i que la seva popularitat en el dia d’avui ha estat sobrepassada per Sant Antoni.

Es conserva una interessant processó en honor de Sant Sebastià, en la qual destaquen els cavallets que dansen al so del flabiol i el tamborino, -dos al·lots dins el cos d’un cavall de cartró- i l’estendard, que simbolitza el sant amb una gran bandera que és onejada de forma rítmica i característica. Els cavallets i l’estendard també participen a l’ofici previ a la processó i a les taules que es fan posteriorment, avui reduïdes al ball al voltant d’un fogueró al mig de la plaça Major i a alguns punts escollits de la vila. Les figures de l’estendard i els cavallets no han estat absents de la cultura popular, que ha generat dites que descriuen amb gràcia alguns dels seus trets característics:

L’Estendard a l’altar major

pels homes triomfal s’estén

i per les dones s’arrufa

i se mou com una serp.

 

Si vols ballar els cavallets

has de fer cara xalesta,

que l’Estendard fa la festa,

i el trull els escolanets.

Setmana Santa

L’esdeveniment per excel·lència que simbolitza la Setmana Santa pollencina és el Davallament del Divendres Sant. Considerat d’interès turístic des de 1968, consisteix, bàsicament, en el desenclavament d’un Sant Crist articulat a dalt del Calvari i la seva posterior baixada pels 365 escalons d’accés al turó fins arribar als carrers de la vila, des d’on la comitiva es dirigeix la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels.

També cal assenyalar la processó del Dijous Sant que té com a tret més original, des de mitjans de la dècada dels seixanta del segle XX, una sèrie de quadres plàstics situats al llarg del seu recorregut, i que representen passatges de la Passió de Crist.

El dilluns se celebra el típic pancaritat al Puig de Pollença, també dit de Maria.

Corpus Christi

El Corpus Christi conserva les àguiles i Sant Joan Pelós (Sant Joan Baptista), que surten a la característica processó que recorre els principals carrers del casc antic. Alguns autors les relacionen amb el gremi dels teixidors de Pollença, però d’altres els confereixen un caire civil i heràldic que tendria l’àguila de Barcelona com la major de tot l’estol, passant pels que els atribueixen un caràcter estrictament religiós. Són similars als cavallets, però en aquest cas es tracta de dues al·lotes dins el cos de dues àguiles de cartró, profusament adornades amb joies exclusivament deixades per a l’ocasió. Val a dir que la seva indumentària actual està farcida de reminiscències del segle XIX, encara que la seva música ens porta a l’edat medieval. Sant Joan Pelós, per la seva part, és un jove que dansa davant les àguiles, amb la cara amagada sota una màscara que figura el Sant, amb un anyell en un braç i a l’altre una creu.

Sant Pere i la Mare de Déu del Carme

Al Port de Pollença es fa festa per Sant Pere, patró dels pescadors i de la primitiva vicaria. Durant uns dies, al voltant del 29 de juny, hi ha ball de bot, trobades de xeremiers, concerts, homenatges a antics pescadors, havaneres, fira marinera... Per altra part, dia 16 de juliol, en honor de la Mare de Déu del Carme -actual patrona de la parròquia del Port- es fa un recorregut en barca per la badia de Pollença, a més de tot un seguit d’actes religiosos, cívics i culturals. D’entre aquests destaca el pregó que obri les festes, les revetles, els concerts, ballades populars i un llarg etcètera.

Festes de la Cala de Sant Vicenç

A la Cala de Sant Vicenç des de 1984 se celebren al llarg dels primers dies de juliol unes festes que incorporen un seguit d’actes esportius, recreatius, culturals i religiosos.

La Patrona

El 2 d’agost, diada de la Mare de Deu dels Àngels, és el dia de la Patrona de Pollença, la festa major per excel·lència. Des de 1970 les festes comencen amb el pregó, que és llegit en el Claustre de Sant Domingo. D’entre els actes cívics destaca la tradicional Alborada, que fou interpretada el 1882 per primer cop i de la qual n’és autor Nicolàs de Castro. El ball dels cossiers s’ha convertit en un dels actes importants de la Patrona des que el 1981 foren recuperats després de 71 anys de la seva desaparició i, a més, foren incorporats a aquestes festes ja que abans ballaven per Sant Pere.

El simulacre de Moros i Cristians ha esdevingut amb el pas del temps l’acte més important i característic de la Patrona. Bàsicament, es tracta de la commemoració de la victòria dels pollencins (cristians) sobre els corsaris (moros) de Dragut, que la nit del 30 al 31 de maig de 1550 atacaren la vila de Pollença. La primera notícia del simulacre data del 1860, tot i que podria haver començat uns anys abans.

L’acció s’inicia a la plaça de l’Almoina -la font del Gall-, amb la trobada dels capdavanters de les dues hosts, Joan Mas per part dels pollencins i Dragut i el seu lloctinent –un renegat natural de Pollença- per part dels moros. A les 7 de l’horabaixa, i després que Joan Mas invoqui la Mare de Déu dels Àngels, es produeix un impressionant xoc entre els dos grups de combatents que dóna una gran originalitat al simulacre. A poc a poc, els corsaris van reculant seguint el carrer Major, i en arribar a can Nogués surt l’Ajuntament Vella, és a dir, l’antiga universitat amb el batle reial, que s’incorpora al combat. Davant l’església de Sant Jordi (al final del carrer Major) té lloc un altre combat important, amb la incorporació dels canons dels cristians; es commemora l’alliberament dels captius fets pels corsaris en el seu avanç fins a la vila. El simulacre acaba al camp de ca n’Escarrinxo, a la sortida de la vila en direcció al Port. Així, després de tres enfrontaments els cristians aconsegueixen la bandera corsària i, tot seguit, es dirigeixen a la Parròquia a cantar un tedèum en acció de gràcies per la victòria, que sempre ha estat el de Mossèn Miquel Tortell. En el temple també es canta el Puig Patrona de Costa i Llobera.

Cal assenyalar que des del 1988 els principals càrrecs del simulacre són elegits per votació popular durant les primeres setmanes del mes de juliol.

Pere Salas, arxiver de Pollença i bibliotecari

Fotografies: Xesca Serra

Imatges: 
Crist enclavat calvari
Crist enclavat calvari
Crist enclavat calvari
Crist calvari
Calvari
Cavallets
Les Àguiles i Sant Joan Pelós
Les Àguiles i Sant Joan Pelós
Moros i Cristians
Moros i Cristians
Moros i Cristians
Moros i Cristians
Moros i Cristians
Moros i Cristians
Cossiers
Cossiers
Cossiers
Cossiers
Sant Antoni 2014- Xesca Serra
Sant Antoni 2014- Xesca Serra
Sant Antoni 2014- Xesca Serra