El web oficial de l'Ajuntament de Pollença

971 53 01 08

Casa museu de Can Llobera

La casa museu de Can Llobera té com objectiu mostrar els principals trets arquitectònics d’una casa de senyors de la part forana mallorquina, així com el seu mobiliari més representatiu. Tot plegat ens permetrà copsar com vivia una família d’aquestes característiques entre finals del XIX i principis del XX.

La família dels Llobera de Gotmar, seguint els treballs publicats per Mateu Cerdà (Punt Informatiu Pollença, núm. 167-171), va arribar a les cases majors de l’antiga plaça Reial el 1782 per via hereditària d’Antònia Vila March, esposa de Gabriel Llobera Serra. A partir de llavors el llinatge d’aquesta família acompanyaria per a sempre més la casa.

Tanmateix, l’edifici que ara es pot observar és producte d’una primera reforma iniciada el 1854 pel nét d’aquell, és a dir per Gabriel Llobera Cànaves, una mostra de la qual és el gran arc carpanell que divideix la gran sala d’entrada a la casa. Continuà les obres el seu fill Pere Llobera Garau a partir de 1889, les quals li acabaren de donar l’aspecte actual. S’utilitzaren materials constructius de diversos indrets de l’illa, i va ser decorada amb objectes de luxe importats de París, Barcelona o Palma, a més dels quadres del fill de la casa, Sebastià Llobera, capellà, pintor i un dels primers fotògrafs de l’illa.

Estilísticament, les dues reformes citades, realitzades a la segona meitat del segle XIX, deixaren un casal amb uns trets arquitectònics definits per un cert gust pel classicisme, que es manifesta en la senzillesa de línies, els portals i finestres rectangulars, la simetria de la façana, amb una balconada central sostinguda per mènsules motllurades de marès. El portal principal té llinda, mentre que el portal de la portassa és d’arc rebaixat. Per altra part, les finestres del balcó presenten trencaaigües de motllures ornamentades.

El cos principal de la casa es disposa en una planta baixa, pis noble –amb un espai intermedi a l’altura del replà de l’escala- i porxos. Del seu interior destaca l’àmplia entrada-distribuïdor, que té al fons una imponent escala d’estil imperial i que significa un majestuós accés a la primera planta.

La distribució interior tradueix la vida quotidiana de la totalitat dels membres d’una família de senyors de poble de fa més d’una centúria. Així, a la magnificència de la façana -amb la seva àmplia balconada de ferro forjat- i de la gran sala-entrada, dividida per un gran arc allargat o carpanell característic dels casals mallorquins, s’ha de sumar la totalitat de les nombroses dependències que possibilitaven el funcionament de la casa. Així, a la planta baixa, a més de la referida sala-distribuïdor, destaca el despatx de “Don Pedro”, la sala de dormitori i la cuina i el rebost, entre d’altres. Des del replà de l’escala, sota una imponent cúpula, s’accedeix al menjador, situat a mitjana altura entre la planta baixa i la noble. En aquesta darrera planta del primer pis es troben nombroses cambres dormitori (dels senyors i del servei), despatxos dels diferents membres de la família i sales de visita, no només del matrimoni principal, sinó també dels germans cabalers que vivien amb ells.

Tots aquests trets es poden veure encara a l’edifici actual de Can Llobera, especialment a les zones reservades com a casa museu pròpiament dita. Es tracta de la sala d’entrada, la cuina, el menjador i el primer aiguavés del primer pis, on podrem veure el mobiliari original de la casa, a més de la seva decoració i ornamentació (quadres, objectes, mobles, lluminària...). Per últim, cal destacar el jardí posterior amb cisterna.