El web oficial de l'Ajuntament de Pollença

971 53 01 08

Inici >> Municipi >> Atilio Boveri

Atilio Boveri

Atilio Boveri aprofundí en múltiples tècniques artístiques i en diversos camps de la cultura, i desenvolupà en totes elles una intensa i notable activitat. Pensar que Boveri fou només un pintor és quedar-se a les portes de la seva personalitat. Féu ceràmica, tallà fusta, gravà vidre, construí mobles, es dedicà a l'ensenyament, dissenyà cases i jardins, creà decoracions murals, escriví i publicà nombrosos articles i creà entitats amb finalitats socials.

Durant la seva estada a Mallorca (1912-15) pintà un bon nombre d'olis i féu dibuixos i apunts. Els jardins de Raixa, el Castell del Rei, Cala Bóquer, el torrent de Pareis, el molí de Can Jura, l’estret de Ternelles, les cases de l'horta pollencina, el Calvari, els carrers de Pollença, oliveres, figueres, ametllers... apareixen en els seus olis i dibuixos. La llum i el color en seran els protagonistes. En aquesta època es manifestaran els trets que el caracteritzaran al llarg de la seva vida: amor a la natura, perfecció tècnica, utilització de tècniques diverses i la recerca per aconseguir una utilitat pràctica a nivell social per als seus coneixements.

Boveri fou precursor, a La Plata, del gravat en fusta. El 1927 edità l'àlbum El Castell del Rei, altres motius de Pollença. També treballà el vidre, realitzà murals que eren, en realitat, grans vitralls gravats amb bufador d'arena o amb àcids. La primera obra important realitzada a l'Argentina amb aquesta tècnica foren els vitralls que Boveri féu per a l'edifici dels Ferrocarrils de l'Estat.

Des de sempre Boveri mostrà un notable interès per la construcció de mobles. A mitjan 1918 elaborà els mobles per a la biblioteca de la residència del diputat Horacio B. Oyhanarte. Com en altres tantes ocasions, Boveri mesclà mitologia i religió americanes; estilísticament les figures i composicions mesclen trets maies amb trets dels antics assiris i mesopotàmics.

Com a director de Passejos i Jardins de La Plata projectà la transformació en jardí clàssic del Parc Saavedra. El seu segon gran projecte urbanístic fou el Gran Jardí Científic. Aquest projecte consistia en potenciar les selves d'aquesta zona mitjançant els fets, els homes i les característiques naturals del lloc. Tant un projecte com l'altre s'estructurava en tres àrees: la històrica, la científica i l'artística.