Ajuntament de Pollença

Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels
L’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és l’edifici al voltant del qual anà creixent el poble de Pollença a partir del segle XIII amb la conquesta catalana de Mallorca. La Parròquia fou fundada el 1236 i cedida pel bisbe als cavallers de l’Orde del Temple el 1240. Una vegada abolida l’Orde del Temple, la Parròquia passà a ser regida per una altra orde militar, l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, fins el segle XIX, moment en el qual es desamortitzaren nombroses propietats i s’enclaustraren altres tantes ordes religioses. L’actual edifici parroquial fou construït durant el segle XVIII (1714-1790); es tracta d’una construcció de planta basilical amb capelles laterals i coberta de volta. L’altar major està dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, patrona de la vila.

Convent de Sant Domingo
L’església és de planta basilical amb capelles laterals i el cor als peus. Els dominics iniciaren la seva construcció el 1558. Destaca el recinte conventual, un claustre barroc de disseny regular, envoltat per quatre passadissos porticats amb arcs de mig punt sobre columnes jòniques. L’església té deu capelles laterals cada una de les quals està decorada amb un retaule de l’època. Presideix l’església el retaule de Nostra Senyora del Roser (1651-1662), amb una imatge del segle XV procedent de l’església del Roser Vell, obra de Joan Antoni Oms.

Jardins Joan March
En el centre de la vila, devora el Convent de Sant Domingo, hi ha uns jardins amb una esplèndida mostra de vegetació autòctona. Es conserva encara una torre gòtica medieval que pertanyia a una antiga casa senyorial situada en aquest mateix indret.

Monti-sion. Col·legi de Sant Ignasi
A la falda del pujol del Calvari s’aixeca l’impressionant edifici del Col·legi de Sant Ignasi, construït entre 1698 i 1738. Monti-sion –com es coneix popularment l’edifici- està format per una església i un convent. Actualment aquest edifici està ocupat per dependències de l’Ajuntament i una escola. L’església és de planta basilical amb capelles laterals; tot i que no se sap qui fou l’autor del disseny de l’edifici, l’arquitecte Joan d’Aragó fou el responsable de les obres a partir del 1723 i l’autor de la decoració interior d’estil barroc.

L’Oratori del Roser Vell
L’Oratori del Rosell Vell es féu durant el segle XIV i s’hi venerava la Mare de Déu del Roser. Aquest oratori és de planta basilical amb capelles laterals. Entre el 1500 i el 1525 es construïren les dues primeres capelles laterals dedicades a la Mare de Déu del Remei i a la dels Dolors. El 1541 s’aixecaren les altres dues capelles laterals. A finals del segle XIX l’oratori del Roser Vell fou restaurat i adquirí el seu aspecte actual. Devora l’església hi ha la casa del donat, on es pot veure un portal rodó decorat amb puntes de diamant originàries d’una casa de la vila.

L’Oratori de Sant Jordi
L’oratori de Sant Jordi fou construït durant el segle XVI en els afores de la vila, en direcció a la mar. El lloc no s’escollí de forma arbitrària atès que constituïa el punt de partida dels pollencins cap a la costa quan se sabia de la presència de pirates. L’actual església de Sant Jordi és de planta basilical i té una capella lateral, oberta el 1770, dedicada a Sant Marçal. El presbiteri és rectangular i està decorat amb un retaule d’estil barroc fet per l’escultor Rafel Torres el 1653. Presideix el retaule una marededéu coneguda per Mare de Déu de la Mar en record del fet que aquesta imatge fou trobada casualment a la cala d’Ariant, en el segle XVII.

El Calvari
En el cim del pujol que porta aquest mateix nom hi ha l’oratori del Calvari, construït entre 1795 i 1799. La planta és lleugerament el·líptica amb l’absis semicircular. Per arribar a l’oratori s’ha de pujar una escalonada de 365 escalons des d’on es pot contemplar una esplèndida panoràmica sobre el poble de Pollença. A l’interior de l’oratori hi ha un grup escultòric del Crist crucificat amb la Verge als peus, del segle XIV.

El Pont Romà
Antic pont utilitzat per creuar el torrent de Sant Jordi. Actualment es coneix amb el nom de Pont Romà.

El Puig de Maria
Santuari situat a 330 metres d’altura, al peu del poble, amb capella, refectori, torre, muralles …, tot construït entre finals de segle XIV i XV. Hi predomina l’estil gòtic. El refectori és una de les peces més notables de Mallorca. L’església, d’una sola nau, conserva una popular imatge de la Mare de Déu, datada el segle XIV. Fou un important monestir i estigué abandonat durant molts d’anys; per aquest santuari hi han passat ermitans, donats i monges. A més es conserva un camí de pedra del segle XVII. És aconsellable fer el camí a peu.

Coves de l’Alzinaret (Sant Vicenç)
Conjunt de coves prehistòriques conegudes fa ja molts d’anys. Actualment es conserven set coves artificials funeràries d’un conjunt major. Foren construïdes cap el 1600 a. C. i pertanyen a la cultura coneguda a Mallorca amb el nom de Pretalaiòtic. Actualment formen un conjunt protegit i es pot visitar lliurement.

La Talaia d’Albercuix
Aquesta torre de defensa està situada en el cim d’una muntanya de 380 metres des d’on es pot contemplar una esplèndida panoràmica sobre la Badia de Pollença i la península de Formentor. La Talaia fou construïda en el segle XVI com a part del sistema de defensa de Mallorca ateses les nombroses incursions pirates.