El Museu de Pollença
Sala de Ceràmica, Mandala

Sala de Ceràmica
Les obres de restauració duites a terme a l'any 1985 en aquest edifici, donaren lloc al descobriment -a les dues voltes que hi ha a l'angle d'accés principal al claustre- de les peces aquí exposades. Les olles es trobaren als quatre angles de cadascuna de les voltes, sembla ser que la seva funció era la d'economitzar energies i material en el procés de construcció. Es tracta d'unes olles de fang cuit, molt lleugeres, les quals -a causa de la seva fragmentació- passaren de tenir una funció domèstica a una funció constructiva . Se'n desconeix el taller d'elaboració, però és molt probable que la gran majoria procedeixi d'un mateix centre de producció. Pel que fa a la cronologia, aquesta ens ve donada per la del propi edifici, que fou començat a finals del segle XVI i acabat durant el segle següent. Encara que siguin unes olles d'època moderna, les seves formes ceràmiques són herència de les medievals, i mostren una clara similitud amb les de tipus àrab. Així tenim les olles de tipologia globular, que semblen perdurar durant tota l'edat mitjana, i que són de dimensions petites. Les olles de coll pla són una evolució de les àrabs, però aquestes presenten unes escletxes a la part superior de la vora, que probablement servien per encaixar la tapadora. Pel que fa a les peces de coll alçat, són característiques de l'època moderna.


 Mandala
El mandala és una figura geomètrica de desenvolupament concèntric i forma simètrica en què tot equidista i se subordina respecte d'un punt axial. Utilitzada per la seva significació mística i simbòlica tant en l'edificació arquitectònica com en les produccions plàstiques budistes.

Simbolitza tot l'univers, explica la seva aparició, la seva existència i la seva desaparició. A tots els mandales la manifestació principal es troba en el centre; el seu objectiu és servir d'instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.

MANDALA DE KALACHAKRA

Aquest mandala fou regalat al poble de Pollença per sa Santedat el Dalai-Lama l'any 1990 amb motiu de la visita que féu per clausurar l'exposició d'Art Budista Tibetà que es realitzà a l'Església del Convent
D'entre els mandales, el de Kalachakra -també anomenat roda del temps- és un dels més complicats. En la seva creació hi intervé el Dalai-Lama, com a figura màxima del budisme; ell és l'encarregat de posar els primers grans d'arena: vermells, blancs i negres en el centre, en representació del cos, la parla i la ment de Buda; després els monjos continuen col.locant l'arena. Per memoritzar els cents de símbols representats en el mandala de Kalachakra i aprendre a col.locar l'arena es necessiten almenys dos anys d'intens estudi; sempre es comença pel centre. S'utilitzen dos tipus d'eines: el chakpu per als detalls i la shinga, de fusta, per col.locar l'arena i corregir els errors. Una vegada acabat, i quan ja ha servit com a cerimònia d'iniciació al Tantra (ensenyances budistes), és destruït pel Dalai-Lama com part d'un ritual i l'arena és tirada a l'aigua (el llac o el riu més proper, la mar...).

El mandala de Kalachakra mostra un total de 722 deïtats i el palau on habiten. Les quatre cares de la deïtat anomenada Kalachakra representen les quatre àrees quadrades de diferents colors, que es refereixen als quatre punts cardinals. El palau on viuen les deïtats és el quadrat més gros de l'interior del cercle. Aquest edifici té cinc nivells, cadascun d'ells és un quadrat amb quatre murs; a la meitat de cada mur hi ha una entrada. Per ordre, des de l'exterior cap a l'interior, hi trobam: el primer nivell que és el del cos, el segon que és el de la parla, el tercer el de la ment i el quart el de la saviesa. Després d'aquest nivell hi trobam el que fa referència a la felicitat. Aquí dins està representada la flor de lotus amb vuit pètals, en el centre de la qual es troba Kalachakra amb la deessa Vishavamata. És la unió de la saviesa i la compassió. Al mandala hi ha molts més símbols; els dotze animals que porten flors de lotus estan associats al dotze mesos de l'any; les bandes circulars que envolten el quadrat representen els quatre elements: la banda groga representa la terra, la blanca -amb ones- l'aigua, la vermella el foc i la grisa el vent. La més exterior representa l'espai i la consciència.

Aquest mandala fou regalat al poble de Pollença per sa Santedat el Dalai-Lama l'any 1990 amb motiu de la visita que féu per clausurar l'exposició d'Art Budista Tibetà que es realitzà a l'Església del Convent. És el segon que es va realitzar, el primer fou destruït com és habitual.

El mandala de Kalachakra fou elaborat per Tenzin Sopa i Tenzin Dana, monjos procedents del Monestir de Namgyal (Himàlaia indi).
 Atilio Boveri